Els hereus de la terra

La molt esperada continuació del gran fenomen editorial L'església del mar d'Ildefonso Falcones. Fa deu anys milions de lectors es van rendir a l'Arnau Estanyol, el bastaix que va ajudar a construir l'església de Santa Maria del mar. Ara la história continua amb aquesta impressionant recreació de la Barcelona medieval, una espléndida i emocionant novel·la de lleialtat, venjanÇa, amor i somnis per complir. Barcelona, 1387. Les campanes de l'església de Santa Maria de la Mar continuen repicant per a tots els habitants del barri de la Ribera, peró n'hi ha un que les escolta amb una especial atenció... L'Hug Llor, orfe de pare mariner, té dotze anys i treballa a les drassanes grácies a la generositat d'un dels prohoms més apreciats de la ciutat: l'Arnau Estanyol. Peró els somnis de joventut de ser un dia constructor de vaixells toparan de ple contra una realitat dura i despietada quan la família Puig, enemiga acérrima del seu mentor, aprofiti la posició que obté amb el nou rei per executar una venjanÇa que fa anys que anhela. A partir d'aquest moment, la vida de l'Hug oscil·la entre guardar lleialtat a en Bernat, amic i únic fill de l'Arnau, o mirar de sobreviure en una ciutat injusta amb els pobres. Obligat a abandonar el barri de la Ribera, busca feina al costat d'en Mahir, un jueu que li ensenya els secrets del món del vi. Amb ell, entre vinyes, bótes i alambins, el noi descobreix la passió per la terra i coneix la DolÇa, la bonica neboda del jueu que es convertirá el seu primer amor. Peró aquest sentiment, prohibit pels costums i la religió, li aportará els moments més dolÇos i amargs de la seva joventut. Deu anys després de L'església del mar, Ildefonso Falcones torna a aquest món que coneix tan bé, la Barcelona medieval. I ho fa amb l'ofici i l'amenitat de totes les seves obres, recreant un cop més a la perfecció l'efervescéncia d'una societat feudal, presonera d'una noblesa voluble i corrupta, i la lluita d'un home per sortir-se'n sense haver de sacrificar la seva dignitat. Ressenya: «Kipling deia que l'artesania és sempre la base de tot gran art. Aquesta apreciació ens ha ballat pel cap mentre llegíem la imponent (i molt treballada) segona part de L'església del mar. [...] Una bona novel·la histórica que aconsegueix submergir el lector en atmosferes del passat. [...] Una seqüela a l'altura de la seva obra matriu.» Carles Barba, Cultura/s, La Vanguardia